Llengües de l’escola

Estem fent aquesta pàgina amb la informació extreta de Linguamón i Viquipèdia.

Anglès – English

És la llengua més parlada del món. Entre 309 i 400 milions de persones el tenen com a llengua materna i és la més utilitzada com a segona llengua (entre 199 i 1.400 milions de persones). Per això és calcula un total de parlants d’entre 500 milions i 1.800 milions de persones.

El parlen al Regne Unit i Irlanda del Nord, Estats Units d’Amèrica, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, República de Sud-àfrica, Irlanda, Israel, Singapur, Hong Kong, Anguilla, Antigua i Barbuda, Bahames, Barbados, Palau, Belize, Bermudes, Botswana , Illes Caiman, Illes Cook, Illa de Dominica, Illes Fiji, Gibraltar, Grenada, Guam, Guyana, Índia, Jamaica, Kiribati, Libèria, Lesotho, Malta, Illes Malvines, Illes Mariannes Septentrionals, Illes Marshall, Illa de Maurici, Estats Federats de Micronèsia, Illa de Montserrat, Namíbia, Nauru, Niue, Pakistan, Papua Nova Guinea, Puerto Rico, Sint Maarten, Saint-Martin, Hawaii, Illa de Saint Helena, Illes Salomó, Samoa Nord-americana, Samoa, Seychelles, Swazilàndia, Territori Britànic de l’Oceà Índic, Tokelau, Trinitat i Tobago, Illes Turks i Caicos, Vanuatu, Illes Verges Nord-americanes, Illes Verges Britàniques, Zàmbia, Zimbabwe, Camerun, Gàmbia, Ghana, Kenya, Malawi, Sierra Leone, Ruanda, Filipines, Nigèria, Uganda, Tonga, Tuvalu, Tanzània, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Xipre i Malàisia.

S’utilitza actualment als cinc continents ja que ha estat durant els darrers segles la llengua de les principals potències politicoeconòmiques mundials -primer de l’Imperi Britànic i després dels Estats Units-. Actualment s’usa com a llengua vehicular de publicacions científiques, tecnològiques, polítiques, per a les relacions comercials, diplomàtiques, el turisme, etc.). Avui l’estudien milions de persones arreu del món i exerceix una forta influència sobre una gran part de les llengües.

És una llengua indoeuropea de la branca germànica occidental.

Búlgar – Bălgarski

Es parla a Bulgària, al sud d’Ucraïna, al sud de Moldàvia, sud-est de Sèrbia, al nord-est de Grècia, a Turquia, a l’oest de Romania, a Hongria i a Macedònia. El búlgar el parlen 6.600.000 persones aproximadament.

Va ser la primera llengua eslava en la qual es va produir literatura, i en un primer estadi aquest idioma es va fer servir com a llengua eclesiàstica per l’església Ortodoxa. Actualment és la llengua oficial de Bulgaria i té reconeixement legal a Serbia, Hongria i Ucraïna, però en la resta de països o no és reconeguda o es reconeix de forma genèrica sense protecció específica.

És una llengua indoeuropea de la branca de les llengües eslaves.

Francès – Français

Es parla a França (inclosos departaments i territoris d’ultramar), centre i sud de Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a l’oest de Suïssa, Mònaco, Jersey, Guernsey, nord-oest d’Itàlia (Vall d’Aosta), Luxemburg, est del Canadà (Quebec), a l’estat de Lousiana del Estats Units, Haití, Benín, Burkina Faso, Burundi, Camerun, República del Congo, República Democràtica del Congo, Costa d’Ivori, Djibouti, Gabon, Guinea, Guinea Equatorial, Madagascar, Mali, Níger, República Centreafricana, Ruanda, Senegal, Seychelles, Togo, Txad, Vanuatu i sud-est de l’Índia.

Aproximadament són uns 77 milions de parlants. Si hi incloem els que el parlen com a segona llengua, arriben a ser 228 milions.tintin_character_r

El francès és la més evolucionada de les llengües romàniques, és a dir, la més allunyada del llatí. Les primeres innovacions es van originar ja ben a l’inici de l’edat mitjana, a causa de la influència en el francès naixent de l’idioma germànic que parlaven els nombrosos colons francs establerts al nord de l’actual França.

La llengua francesa també és coneguda com a llengua d’oïl -encara que no l’és, només és una llengua que prové de la llengua d’oïl- (per la manera de dir el mot “sí”, i en oposició a l’occità, que empra “òc”).

El francès és una llengua romànica occidental de la família indoeuropea.

 

Portuguès – Português

Es parla a Portugal, a Brasil, Moçambic, Cap Verd, Guinea Bissau, Sao Tomé i Príncipe, Angola, Timor Oriental, Macau, a l’Estat Espanyol (a Olivença a Extremadura). Es calcula que el parlen uns 218 milions de persones. És la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

A partir del S. XII, amb la separació política de Portugal del regne de Castella la llengua va seguir trajectòries diferents segons el territori dividit al nord i al sud del riu Miño. A Portugal el portuguès va esdevenir l’idioma oficial i de cultura, però a Galícia va ser desplaçada pel castellà. Les diferències formals entre els parlars s’han accentuaren i, a partir del segle xv, la consciència d’unitat lingüística s’afeblís molt i es comença a parlar de dues llengües: el portuguès i el gallec.

És una llengua romànica de la família indoeuropea.

Verd fosc: llengua materna. Verd: llengua oficial i administrativa. Verd clar: llengua cultural o secundaria. Groc: llengua criolla de base portuguesa. Quadrat verd: minories parlants de portuguès. FONT: Wikipedia (Jonatan Argento)

Romanès – Româna

Es parla a Romania i Moldàvia, a la zona occidental d’Ucraïna, a la regió oriental de Sèrbia, a l’est d’Hongria, al nord de Bulgària, al nord-est de Grècia, a les regions del centre i sud d’Albània i a Macedònia. Es calcula que són 23 milions i mig de parlants. Però no és oficial ni protegit en tots els territoris.

És una llengua romànica de la família indoeuropea que s’ha desenvolupat al marge de les altres llengües romàniques. Ha estat en contacte amb llengües com ara el grec, l’albanès, l’hongarès, el turc i, sobretot, les llengües eslaves.

Rus – Russkijalfabet rus 1-1

Es parla a  Federació Russa, Ucraïna (Crimea), Bielorússia, a Moldàvia, Letònia, Estònia, Lituània, Finlàndia, Polònia, sud-est de Romania, Bulgària, Kazakhstan, Kirguizistan, nord de Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, Tadjikistan, Turkmenistan, Uzbekistan. És parlat per importants sectors de la població de les altres nacions que alguna vegada van pertànyer a la Unió Soviètica. Es calcula que són entre 265 i 300 milions de parlants. Dels quals 150 i 180 el rus és la seva llengua materna. A més, és un dels sis idiomes oficials de l’ONU.

És la llengua eslava més parlada, pertany al grup de les llengües indoeuropees. El rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d’origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia.

S’escriu amb una versió moderna de l’alfabet ciríl·lic, comú a d’altres llengües eslaves, que està compost per 33 caràcters. Aquest alfabet fou ideat entre els segles IX i X a partir de l’alfabet grec.

Ucraïnès – Ukrainski

Es parla a Ucraïna, a Rússia a la zona sud-occidental, a l’est de Polònia, al sud-est i nord de Romania, al nord-est de Eslovàquia, al nord-est de Sèrbia, a Hongria, a l’est de Croàcia i a Moldàvia, Bielorússia, Letònia i Lituània. Es calcula que el parlen 40 milions de persones.

A la major part d’Ucraïna, l’ucraïnès conviu amb el rus. Hi ha una part de la població que parla rus habitualment per raons històriques i polítiques tot i que se senten plenament ucraïnesos i no pas russos. La llengua ha sobreviscut, malgrat els diferents períodes de prohibició o dissuasió , perquè ha mantingut una base suficient entre la població, i per la seva llarga i forta tradició de cant popular, músics itinerants i autors prominents.

És una llengua eslava de la família indoeuropea.

Xinès mandarí – Putonghua, guānhuà

Es parla al nord-est i centre de Xina, a Taiwan i a Singapur. Es calcula que prop d’una cinquena part de la població del món té alguna forma de xinès com a llengua materna. Per tant és la llengua amb més nombre de parlants natius del món prop de 1.200 milions de persones.

Allò que hom coneix generalment per xinès és un grup d’idiomes (les llengües sinítiques) que en llengua parlada tenen força diferències però en la llengua escrita són més semblants. Els xinesos els anomenen dialectes a aquestes variants del xinès i el criteri que fan servir és el de la capacitat d’entendre’s entre els parlants. Alguns lingüistes no estan d’acord en anomenar-les dialectes  per que les diferències serien equivalents a les que hi ha entre les llengües romàniques -francès, castellà, italià, català, romanès, etc.- El bloc dialectal mandarí és el més estès, al centre, al sud-oest, al nord-oest, al nord-est xinès. Raó per la qual actualment serveix de base per a definir la llengua estàndard. Però també hi ha: el Jin, Wu, Hul, Min, Cantonès, Ping, Xiang, Hakka, i el Gan.

És una llengua sinítica de la família sinotibetana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s